ELS FETS COMMEMORATS
La causa immediata de la Guerra de Successió va ser la mort sense descendència de Carles II d’Àustria (1700). El seu testament llegava el tron hispànic a Felip V, nét de Lluís XIV de França, fet que suposava un gran enfortiment del poder de la Casa de Borbó a Europa.
Diverses potències (Àustria, Anglaterra, entre d’altres) van veure en perill l’equilibri europeu i van promoure un altre candidat al tron: l’arxiduc Carles d’Àustria.
La major part dels catalans, després d’acceptar inicialment Felip V, van donar suport a l’arxiduc Carles, pensant que era una millor garantia per al futur del Principat.
Quan, en morir el seu germà, l’arxiduc Carles va esdevenir també emperador d’Àustria, els aliats, davant la perspectiva d’un gran imperi austríac, van signar la pau (1713) amb els Borbons i van abandonar Catalunya. Barcelona, dirigida per Rafael Casanova, conseller en cap, i pel tinent mariscal Antoni de Villarroel, va decidir continuar la guerra. L’11 de Setembre de 1714 la ciutat va ser ocupada per les tropes de Felip V després d’un setge de més d’un any.
La presa de Barcelona per Felip V va suposar, a més d’una severíssima repressió dels defensors, l’abolició de les institucions catalanes d’autogovern (Generalitat, Corts, Consell de Cent), la instauració d’un règim polític absolutista i fortament centralitzat, simbolitzat en el Decret de Nova Planta (1716), i la construcció de la Ciutadella, per controlar militarment la ciutat.
