LES PRIMERES MANIFESTACIONS I OFRENES FLORALS
La primera manifestació que va tenir com a destí l’estàtua de Casanova no es va fer cap Onze de Setembre. El 1889 es va aprovar un nou Codi Civil espanyol que reduïa l’aplicació del dret foral català vigent aleshores, i que fins i tot el Decret de Nova Planta havia respectat. Com a protesta es va convocar una manifestació dels estudiants de Barcelona l’abril de 1889 que, sortint de la Plaça de la Universitat, va acabar al peu de l’estàtua del darrer conseller en cap.
El 1894 es va donar un altre pas en la configuració del que seria el cerimonial clàssic de l’Onze de Setembre: es va iniciar l’homenatge concret a la figura de Casanova; alguns catalans, a títol individual, van començar a dipositar corones o branques de llorer al peu de l’estàtua.
La primera manifestació important de l’Onze de Setembre va tenir lloc el 1901. En fer l’ofrena floral, la policia va efectuar una trentena de detencions.
Com a protesta, el diumenge següent, 15 de setembre, una manifestació va sortir de la Plaça de Catalunya i va acabar davant l’estàtua de Casanova. Els fets del 1901 van suposar “el desvetllament de la Diada”.
Les Primeres Manifestacions i Ofrenes Florals
Per evitar que la commemoració depengués només dels particulars, el 1905 es va formar una Comissió Unitària encarregada d’organitzar cada any l’Onze de Setembre.
En aquests anys inicials, però, no tots els catalanistes veien de bon grat la commemoració de la Diada l’11 de Setembre. Enric Prat de la Riba, per exemple, en sengles articles publicats el 1899 i el 1910, qüestionava la idoneïtat de rememorar una derrota i creia que hauria estat més adequat recordar altres figures més “triomfants” de la història de Catalunya, com Jaume I o Pere el Gran; tanmateix, l’Onze de setembre aviat es va consolidar com a Diada nacional.
