L'ERECCIÓ DEL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA
El 1914, amb motiu del Segon Centenari del setge de la ciutat, la Comissió Unitària de la Diada va demanar a l’Ajuntament que l’estàtua de Casanova fos convertida en un monument i traslladada a la cruïlla de la Ronda de Sant Pere amb el carrer Alí Bei, prop del lloc on el darrer conseller en cap va ser ferit.
L’Onze de Setembre de 1914 l’escultura, obra de Rossend Nobas, ja estava col·locada en el seu nou emplaçament, sobre un pedestal provisional. El sòcol definitiu, obra de l’escultor Josep Llimona, incloïa dues figures femenines que representaven «l’esperit català despertant el poble de Catalunya».
El monument completament acabat va ser inaugurat l’Onze de Setembre de 1916.
Durant la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930), de marcada significació anticatalanista, la Diada va ser prohibida i els actes commemoratius van passar a la clandestinitat.
L’Onze de Setembre de 1930 va ser de transició entre la prohibició dels anys anteriors i les grans concentracions dels anys de la Segona República: algunes entitats van poder fer ofrenes florals al monument a Casanova, però la policia va impedir que la gent s’hi concentrés.
