LA COMMEMORACIÓ DURANT LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
A la Diada de 1931, a més de les ofrenes florals, es va iniciar una pràctica que se celebraria altres anys durant la Segona República: des d’una tribuna al costat del monument a Casanova, el president de la Generalitat i l’alcalde de Barcelona pronunciaven sengles discursos que eren retransmesos per ràdio a tot Catalunya.
L’Onze de Setembre de 1932 es va celebrar que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya havia estat aprovat.
El 1933 i el 1934, en una situació de creixent tensió entre la Generalitat de Catalunya i el govern central, l’Onze de Setembre va servir per expressar el suport de molts catalans a l’autonomia.
El 1935, amb el govern de la Generalitat empresonat i la premsa sotmesa a censura, la Diada es va haver de commemorar enmig de l’hostilitat de les autoritats.
En els anys de la Guerra Civil (1936-1938) la commemoració de l’Onze de Setembre va adquirir un caràcter de suport moral i material als combatents.
