L'ONZE DE SETEMBRE, ELEMENT DE LA RESISTÈNCIA DEMOCRÀTICA I NACIONAL DURANT EL FRANQUISME
L’establiment a Catalunya de la dictadura franquista va comportar una repressió de les activitats democràtiques i catalanistes molt més severa que la de la dictadura de Primo de Rivera. La Diada va ser prohibida i el monument a Casanova retirat (1939).
Durant el franquisme, la vigilància policial va impedir que es fessin desfilades i ofrenes de flors. Les autoritats no van poder impedir, però, que l’Onze de Setembre es continués recordant, encara que fos de manera testimonial.
Entre els anys 1944 i 1948, la derrota d’Alemanya en la Segona Guerra Mundial va fer creure als republicans catalans que la fi del franquisme i el restabliment de la democràcia i l’autonomia eren propers. Això va estimular les commemoracions clandestines.
En apropar-se l’Onze de Setembre, es repartien fulls volanders recordant la significació de l’efemèride. Però a mesura que la dictadura franquista es va anar consolidant, la commemoració resistent de la Diada va anar decaient.
L'onze de Setembre, element de la Resistència Democràtica i Nacional durant el Franquisme
L’Onze de Setembre va revifar a partir de 1964, amb motiu del 250è aniversari del setge de 1714. Una comissió unitària es va ocupar d’organitzar-lo. Aquell any, en l’antic emplaçament del monument, centenars de persones es van concentrar al crit de Visca Catalunya.
La policia va tardar a reaccionar; finalment es van produir algunes detencions. I el govern civil va imposar quantioses multes als considerats responsables del fet.
Des d’aleshores, d’una manera o altra, cada any l’Onze de Setembre es va commemorar clandestinament. El 1967 el sindicat Comissions Obreres es va incorporar a la comissió organitzadora; això significava que els obrers –molts dels quals havien nascut fora de Catalunya- també feien seva la reivindicació nacional catalana.
L’Onze de Setembre de 1971 va ser peculiar. Aprofitant que en el lloc tradicional de commemoració de la Diada hi havia un hotel, uns militants del Front Nacional de Catalunya van instal·lar en una de les habitacions que donava al carrer un aparell magnetofònic i uns altaveus que van emetre un parlament al·lusiu a l’efemèride i el cant d’Els Segadors.
